dissabte, 27 de novembre del 2010

Manuel Godoy


Membre d'una família hidalga vinguda a menys, es va iniciar en la carrera militar i als 17 anys va entrar a formar part de la Reial Companyia de Guàrdies de Corps. La fortuïta caiguda d'un cavall en 1788 li posaria en contacte amb els llavors prínceps d'Astúries, dona Maria Lluïsa de Parma i senyor Carlos. Des d'aquest moment va iniciar una ascensió meteòrica en la Cort per a la qual s'han buscat explicacions variades, centrada en la relació sexual entre la futura reina i el ben plantat jove.


La mort de Carles III i l'ascens al tron de Carles IV permetran Godoy rebre el seu primer ascens: cadet supernumerari de la seva brigada. Després serà nomenat duc de l'Alcudia i participarà amb gran pes en el Consell d'Estat. Quan el 1792 el comte de Floridablanca abandona el seu càrrec, és substituït per l'ancià Aranda , el que alguns especialistes veuen com una maniobra de Godoy i la reina per fer-se amb el poder. Sis mesos després, el 1793, Godoy ocupa la Secretaria d'Estat en un moment especialment delicat a causa de l'actuació de la revolucionària Assemblea Nacional francesa. Els revolucionaris francesos volien ajusticiar al rei Lluís XVI , cosí del monarca espanyol, de manera que Godoy va posar tot el seu esforç en evitar aquest magnicidi. En no aconseguir-la guerra seria el següent pas, aconseguint posar fi al conflicte després de la signatura de la Pau de Basilea (1795), no avantatjosa per a Espanya però que va valer al favorit la consecució del títol de Príncep de la Pau
.

Godoy canvia la seva actitud bel.ligerant amb França i inicia una etapa de col.laboració després de la signatura del Tractat de Sant Ildefons en 1796. Espanya hipotecarà la seva política exterior en benefici de França i aconseguirà un permanent enfrontament amb Anglaterra. La situació a l'interior també és delicada, especialment en el pla econòmic amb una debilitada Hisenda que no es recupera amb les diferents receptes plantejades. La ruïna del Banc de Sant Carles suposa un greu revés per a la situació financera de l'Estat i Godoy reacciona acaparant cada vegada més poder tant per a si com per als seus col.laboradors establerts a les institucions provincials i locals. Per consolidar encara més aquest poder es va casar amb Maria Teresa de Borbó, comtessa de Chinchón i prima del monarca, de manera que emparentava amb la família reial. Sens dubte, va ser un matrimoni de conveniència ja que el valgut mantenia una estreta relació amb Pepita Tudó, la seva amant oficial amb la qual més tard conviuria durant una llarga temporada.
La pressió del Directori francès provocarà la caiguda del valgut el 1798, sent substituït per Saavedra i Urquijo. La manca d'encert dels dos ministres permet pujar la popularitat de Godoy, que dóna feina a Pere Cevallos-nomenat secretari d'Estat el 1800 - com a home de palla i ell porta els assumptes en l'ombra sense tenir un càrrec polític específic, però assegurant-se que tots els despatxos hagin comptar amb la seva ratificació.
La política duta a terme pel valgut depèn cada vegada més dels dictats francesos, dirigint tant les accions militars-com la Guerra de les Taronges amb Portugal de 1801 - com les econòmiques-suport financer a Napoleó contra Anglaterra-. La situació és cada vegada més crítica i l'emperador francès estreny els seus llaços sobre la debilitada monarquia hispànica. Napoleó promet a Godoy un regne a l'Algarve portuguès a canvi del permís necessari per travessar la península i envair el país veí. Les ànsies de poder del valgut no li permeten contemplar la realitat i aquest permís es concedeix. Però la situació a l'interior de la cort és delicada per la pressió del príncep Ferran , que provoca el motí d'Aranjuez (març de 1808) que acaba amb el govern de Godoy. La seva casa és saquejada i ell és ultratjat i ferit per la multitud, sent empresonat. La intervenció de la reina a favor va fer que els francesos li portessin a Baiona, on es produiran les dramàtiques abdicacions que permetran a Napoleó convertir-se en rei d'Espanya.
Godoy i els reis Carles i Maria Luisa van iniciar el seu desterrament a terres italianes. Allà es va casar amb Pepita Tudó i va veure com tots els seus béns eren confiscats pel rei Ferran VII. Viuria d'una petita pensió gràcies a Lluís Felip de França i el 1847 va ser rehabilitat per Isabel II, retornat tots els béns que li havien estat confiscats. Quatre anys més tard moria a París als 87 anys.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Música