L'Empecinado, prototipus de guerriller (s.XIX)

Juan Martín Díez, anomenat l' Empecinado (Castrillo de Duero, Valladolid, 1775 - Roa, Burgos, 1825) va ser un militar espanyol, líder guerriller durant la Guerra de la Independència.

Des de molt jove va tenir vocació militar. Als 18 anys es va enrolar en la campanya del Rosselló (Guerra de la Convenció, de 1793 a 1795). Aquests dos anys que va durar la contesa van ser per a ell un bon aprenentatge en l'art de la guerra, a més de ser el començament de la seva animadversió cap als francesos. En 1796 es va casar amb Catalina de la Fuente, natural de Fuentecén (Burgos) i en aquest poble es va instal·lar com llaurador fins a l'ocupació d'Espanya per l'exèrcit de Napoleó en 1808, succés que el va decidir a combatre als invasors. Es diua que la decisió la va prendre arran d'un fet succeït en el seu poble: una noia va ser violada per un soldat francès al que Juan Martín va donar mort després.

A partir d'aquest succés, va organitzar una partida de guerrillers composta per amics i membres de la seva pròpia família. D'antuvi el seu lloc d'acció estava en la ruta entre Madrid i Burgos. Més tard va combatre amb l'exèrcit espanyol en els inicis de la Guerra del Francès: en el pont de Cabezón de Pisuerga (Valladolid) el 12 de juny de 1808; i a Medina de Rioseco (Valladolid), batalla que es va lliurar el 14 de juliol d'aquest mateix any. Van ser aquestes batalles perdudes i en camp obert, cosa que li van fer pensar que obtindria millors resultats amb el sistema d'escamots i així va començar amb èxit les seves accions bèl·liques a Aranda de Duero, Sepúlveda, Pedraza i tota la conca del riu Duero.

En 1814, Juan Martín és ascendit a Mariscal de Camp, i es guanya el dret a signar com L'Empecinado de forma oficial.

Quan el rei Ferran VII va regressar a Espanya i va restaurar l'absolutisme, va prendre amidades contra els quals considerava enemics liberals, entre uns altres l'Empecinado, que va ser bandejat a Valladolid. En 1820 va tenir lloc el pronunciament del militar Rafael de Riego i l'Empecinado va tornar a les armes, però aquesta vegada contra les tropes reialistes de Ferran VII.
Durant els anys següents, el trienni liberal, va ser nomenat governador militar de Zamora i finalment, Capità General. En 1823 acaba el règim liberal. Juan Martín va marxar llavors al bandejament a Portugal. Des d'allí va demanar un permís per a tornar sense perill, permís que li va ser concedit. Però va ser detingut a Olmos de Peñafiel i traslladat a Nava de Roa (Burgos) on va ser lliurat a l'alcalde de Roa de Duero (Burgos), Gregorio González. Allí va estar presoner, fent que l'exhibissin en una gàbia de barrots de ferro. Tals fets van arribar a l'oïde del militar liberal Leopoldo O'Donnell que va voler dur la causa als tribunals de justícia, però el corregidor de Roa ja havia ordenat la seva execució que es va dur a terme el 20 d'agost de 1825, a la plaça.
Va morir penjat en lloc de ser afusellat. Benito Pérez Galdós conta a Los Episodios Nacionales que "l'Empecinado" va morir a baionetades, quan camí al patíbul es va desencadenar en una arrencada de desesperació i força i va aconseguir llevar l'espasa a l'oficial que li acompanyava al patíbul.